Xocolata

La xocolata és l'aliment basat en el cacau més conegut i difós al món pel seu sabor, textura i coloració particulars. S'elabora amb la fava o gra de cacau i altres ingredients, com ara, sovint, sucre. El mot "xocolata" prové del nàhuatl (asteca), xocoatl/xocolatl, xococ (agre), i atl (aigua).

Recerques recents demostren que el cacau o la xocolata negra té molts beneficis per a la salut, ja que conté antioxidants i prevé la hipertensió arterial. La xocolata també és un aliment ric en calories, amb un contingut elevat de greix. També s'ha comprovat que la xocolata és un estimulant feble, ja que conté teobromina i cafeïna en petites quantitats.

La xocolata conté endorfines, que són estimulants per al cervell i que produeixen sensacions de plaer i per això alguns creuen que és un afrodisíac.

------

La xocolata es va originar a Mèxic, probablement el 1500 aC. Els olmeques, nadius del golf de Mèxic, consumien el cacau. El segle iii, la beguda de xocolata era consumida principalment per la classe alta dels maies amb fins cerimonials. En la seva composició es barrejava el cacau amb bitxo, vainilla, mel o altres components. Els asteques (segles xi a xvi), a més de consumir la xocolata com a beguda freda pròpia de les classes altes, utilitzaven el cacau com a moneda i l'associaven amb Xochiquetzal, la deessa de la fertilitat.

Cristòfor Colom va portar alguns grans de cacau per mostrar-los als Reis Catòlics, però ningú no va saber què fer-ne i van ser oblidats. Les fonts originals de producció de cacau a l'època de la Nova Espanya es trobaven als estats mexicans de Chiapas, Tabasco i Oaxaca. Una vegada els espanyols van conèixer l'existència del fruit i de la beguda que els asteques hi fabricaven, van quedar sorpresos per la seva textura i la seva fàcil preparació. S'atribueix a les monges d'Oaxaca la iniciativa de crear amb el cacau una beguda dolça, tal com la coneixem actualment, amb cacau, sucre de canya i canyella. Va tenir un gran èxit i de seguida es va difondre per Espanya i després per la resta d'Europa.

Els frares establerts a Mèxic van enviar al port de Barcelona un carregament de cacau juntament amb la fórmula per elaborar-los. Va ser traslladat fins al Monestir de Piedra,[7] on els frares van començar a preparar i consumir xocolata, especialment en els períodes d'abstinència. Va obtenir gran popularitat, ja que l'Església catòlica va considerar que el seu consum no trencava el dejuni, i va passar a ser la beguda preferida durant la Quaresma, pel seu valor nutritiu.

El seu alt preu en va fer la beguda oficial dels reis i la cort espanyola. A principi del segle xvii, les infantes espanyoles van introduir aquest costum a França, especialment després de les noces de Maria Teresa d'Àustria amb Lluís XIV. D'aquesta manera, el seu consum es va estendre per Europa i es va convertir en signe de distinció i elegància.

Seduïdes o temptades per aquest fruit, les grans nacions europees van decidir tenir les seves plantacions de cacau per assegurar-se'n l'aprovisionament. Els francesos ho van fer a Martinica i Madagascar; els belgues, al Congo; els anglesos, a l'Índia oriental; els alemanys, al Camerun; els holandesos, a Ceilan, i els portuguesos, al Brasil.

El 1828, Conrad J. van Houten va patentar un mètode per extreure el greix dels grans de cacau i obtenir cacau en pols i greix de cacau. Gràcies a això va ser possible fabricar les modernes rajoles de xocolata. Daniel Peter, un pastisser suís, va entrar en el negoci de la xocolata del seu sogre. El 1867 va començar a experimentar amb la llet com a ingredient. Va dur el seu nou producte, xocolata amb llet, al mercat el 1875. En el procés de treure el contingut d'aigua de la llet per evitar que es florís el va ajudar un veí, un fabricant d'aliments per a bebès: Henri Nestlé. El 1879, un altre suís, Rodolphe Lindt, va desenvolupar un altre procés que va permetre donar a la xocolata, que fins a aquella data tenia un sabor àcid i una textura sorrenca, el delicat sabor i la fina textura que ara coneixem.