Te blanc

El te blanc, original de la Xina, és un te molt poc processat. Les fulles tendres de la planta Camellia sinensis es deixen pansir lleugerament i després es dessequen al sol, i es processent lleugerament per a prevenir la oxidació. Aquest procés preserva les característiques del seu sabor.

Malgrat el seu nom, el te blanc és de color groc pàlid. El seu nom és degut als fins pels de color blanc platejat que tenen els brots sense obrir de la planta del te, que li donen un aspecte blanquinós.

El seu sabor és més suau que els altres tipus de te.

Els quatre tipus principals de te es distingeixen segons el seu processament. Les fulles de la Camellia sinensis, si no són assecades de seguida que s'han recol·lectat, comencen a oxidar-se. Per prevenir aquest procés d'oxidació o fermentació, s'escalfen les fulles amb l'objectiu de treure'n la humitat. La fermentació consisteix en una oxidació enzimàtica parcial (polifenol-oxidases), la qual en modifica la composició, sabor, aroma i aspecte però el contingut en cafeïna no varia.

• Te blanc - fulles joves (brots nous de l'arbust) que no s'han oxidat; els brots poden haver estat protegits del sol per evitar la formació de la clorofil·la.
• Te verd - està estabilitzat amb calor seca o vapor, enrotllat, dessecat ràpidament i més o menys torrat.
• Te negre - marcit durant unes 20 hores, enrotllat, fermentat en una atmosfera humida i posteriorment dessecat amb aire calent.
• Te vermell o Pu-erh  - Una subclasse del te negre, Pu-erh és un producte inusual donat que sol estacionar-se per un període de fins a 50 anys. És considerat un producte medicinal a la Xina.